Amstrad GX4000

L'Amstrad GX4000 és una consola de videojocs que va ser llançada al mercat el 1990 per l'empresa britànica Amstrad. Va ser una iniciativa per part de la companyia per entrar en el mercat dels videojocs, però va ser un fracàs comercial i només es van vendre al voltant de 15.000 unitats.

La GX4000 era compatible amb els jocs de l'Amstrad CPC Plus, però no era compatible amb la seva predecessora, l'Amstrad CPC. A més, la GX4000 va ser comercialitzada sense cap paquet de jocs i només es van publicar uns 30 títols per a la consola.

En termes de disseny, la GX4000 era bastant atractiva, amb un cos compacte de color negre i una línia estilitzada que la feia semblar moderna. La consola disposava de dos ports per als comandaments, un connector d'antena i un connector per als accessoris.

Pel que fa a les seves característiques tècniques, la GX4000 disposava d'un processador Zilog Z80 a 4 MHz, una unitat de processament de gràfics ASIC a 16 colors, i una resolució màxima de pantalla de 640×256 píxels. A més, tenia 32 kilobits de memòria de vídeo i 64 kilobits de memòria de sistema.

Tot i que la GX4000 no va tenir gaire èxit comercial, encara és considerada per alguns col·leccionistes com una peça interessant de la història dels videojocs, i els jocs que van ser publicats per a la consola es poden trobar en línia i en emuladors.

Les característiques tècniques de la consola son:

Processador: La consola va tenir un processador Zilog Z80 a 4 MHz, el mateix que l'Amstrad CPC 464.
Gràfics: La GX4000 tenia una unitat de processament gràfic ASIC a 16 colors, amb una resolució màxima de pantalla de 640×256 píxels. La consola disposava de 32 kilobits de memòria de vídeo.
So: La consola disposava d'un so estèreo de tres canals i suportava la reproducció de sons en format digital de 8 bits.
Ports: La GX4000 disposava de dos ports per als comandaments, un connector d'antena i un connector per als accessoris.
Formats de joc: La consola només acceptava cartutxos de jocs, no tenia capacitat per a la reproducció de discs. Això va limitar la seva capacitat de reproducció de jocs, ja que només hi havia una oferta limitada de jocs disponibles en cartutxos per a la consola.