PSX

El nom de PSX pot portar a confusió. Molts creuen i ho utilitzen de forma incorrecta, per a identificar a la primera consola de Sony. En realitat, es va crear una edició molt particular de PlayStation 2 que es va llançar al Japó, cap al 2003. No només era una consola, sinó que sobretot es va vendre com una gravadora de vídeo digital amb què rebre senyal d'antena, RGB o vídeo per separat i enregistrar-la, a més d'editar-la. Per això, comptava amb un disc dur de 160 o 250 gigues, segons el model.

Es considerava més una gravadora que videojoc. I la prova era que es va vendre sense comandaments (Dual Shock 2). Tenia les connectivitat dels comandaments, però no els comandaments.

El preu va ser d'uns 600€, i es podria considerar com un article de gamma alta al que molts no tenien accés.

Va ser el primer dispositiu a utilitzar la interfície gràfica d'usuari XrossMediaBar (XMB) de Sony, que després es va fer servir als PlayStation Portable, PlayStation 3 i televisors BRAVIA de l'era 2008.

El PSX és totalment compatible amb el programari PlayStation i PlayStation 2 gràcies a la seva unitat de DVD de càrrega per ranura. La compatibilitat de jocs en línia està disponible mitjançant la connexió de banda ampla. Els jocs que usen la unitat de disc dur de PS2 (com Final Fantasy XI) també són compatibles.

La PSX es divideixen en dues generacions:

Les PSX de primera generació corresponen als models DESR-7000, DESR-7100, DESR-5000 i DESR-5100
Les PSX de Segona generació corresponen a models: DESR-5500, DESR-5700, DESR-7500 i DESR-7700

Les PSX de segona generació tenen una gran quantitat de canvis tant al maquinari com al programari, al punt que els firmware dissenyats per a aquests models són incompatibles amb les PSX de primera generació, si bé les PSX de segona generació no accepten downgrades de firmware a versions fetes per a PSX de primera generació, és possible instal·lar aquestes versions fent ús d'eines casolanes dissenyades per un desenvolupador de la Scene de PS2.

Algunes de les característiques destacades de la Sony PSX eren:

Reproductor de DVD: La PSX continuava amb la tradició de la PlayStation 2 amb la inclusió d'un reproductor de DVD, però amb l'addició de funcions de gravació.
Gravador de Vídeo Digital (DVR): Permetia als usuaris enregistrar contingut de televisió directament a un disc dur intern, oferint així una funció DVR abans que esdevingués comú.
Gravadora de CD: A més de la capacitat de reproduir DVD, també tenia la funció de gravar CD, que era relativament poc comú en aquella època.
Disc Dur Intern: La PSX disposava d'un disc dur intern amb capacitat de 160 GB, el que era considerablement gran per a l'època.
Connectivitat en Xarxa: Incloïa capacitat per connectar-se a internet i accedir a funcions en línia.